«Tinc cony i soc una dona. O això m'han dit des que vaig néixer. Blanca i europea. M'agraden els homes i visc en parella: una relació heterosexual i monògama. Vaja... que soc molt mainstream.<BR>I ric sola de pensar-ho. Però és així: acumulo força privilegis i la meva vida sentimental és d'allò més convencional. Aleshores, què faig qüestionant l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional, el codi binari de gènere i els seus rols sexistes? Si, a la pràctica, reprodueixo feliçment el patró.»<BR><BR>A <i>M'estimes i em times</i>, Júlia Bertran intenta respondre's amb la seva bateria d'il·lustracions i amb set entrevistes a persones inspiradores com Mari Luz Esteban, Brigitte Vasallo, María Riot, Coral Herrera, Niño de Elche, Carolina del Olmo i Teo Pardo.
