En ple segle XXI, i a dues passes de l02019;era de la intel·ligència artificial, encara no hem captat moltes vegades, la institució que ens envolta com un fum que ho embolcalla tot, el patriarcat. Una societat injusta amb la seva espècie i depredadora amb la Terra com si no forméssim part d02019;ella. No som solidaris ni amb el present ni amb el futur. I encegats en la creença que sempre ha estat així, hem obviat, fins i tot, la societat matrística del passat.
Encara estem ancorats en els mites de l02019;Olimp i en el món de la ficció tot i haver-hi, segurament, un nombre infinit d02019;universos per imaginar, estem avesats a no veure-hi més enllà del sostre que hem creat.
És per això que convé mirar enrere per desfer els nusos culturals que ens han portat fins aquí i imaginar un món i portar-lo a la pràctica amb l02019;aliança de totes les singularitats de l02019;única espècie de primats Sapiens, que actualment habitem la Terra. La filosofia feminista ens permet sobrepassar aquesta inèrcia.
