Aquest llibre és un aplec, refós, revisat i actualitzat, d02019;algunes conferències inèdites i d02019;alguns articles ja publicats en diversos llocs. El conjunt vol presentar unes Visions del cristianisme oriental.
Visions. Es tracta d02019;aspectes diversos, de característiques específiques del que entenem per cristianisme oriental. Aspectes, característiques, visions concretes d02019;aquest cristianisme en les seva variada i multiforme riquesa d02019;expressions. Visions en les quals hi domina certament l02019;aspecte litúrgic, perquè és sobretot en el culte litúrgic on trobem la teologia i l02019;espiritualitat de les Esglésies d02019;Orient.
Cristianisme oriental. Amb aquesta expressió s02019;entén el cristianisme de tradició espiritual, litúrgica i teològica oriental. A la base d02019;aquesta expressió hi ha la divisió de l02019;Imperi Romà entre Orient i Occident i la formació dels antics patriarcats: un d02019;occidental, Roma, i quatre d02019;orientals: Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem. Amb la difusió del cristianisme, a partir de Constantinoble, cap a pobles ja no orientals, sinó plenament europeus, occidentals, i sobretot amb els moviments migratoris i la formació de diàspores, el sentit geogràfic original del terme «oriental» perd força i roman com a element definitori la diferent tradició eclesial. El cristianisme de tradició oriental ho és, es trobi on es trobi. Per contra, el cristianime de ritu llatí del Pròxim, Mitjà i Llunyà Orient és oriental per la geografia, però és occidental per la seva tradició cristiana llatina.