La poesia, entesa com un viatge per la vida, continua el seu recorregut amb Text-ures, Premi Vila de Benissa (2017), un retorn al país perdut de la infantesa, als tactes, colors, sabors i perfums d’un temps i un espai petit però infinit. La poesia entesa com un artefacte, com una manera de fer, en el sentit grec de poiesis, ompli l’apartat final del poemari: un joc textual de realitat i ficció, un joc poètic que segueix una única màxima, en l’amor com en la poesia tot val per a complir el propòsit.
