Teniu a les mans una obra que descriu amb detall el català parlat a la comarca del Baix Ebre, poble a poble. Seguint la metodologia de la geolingüística, que es basa en dades empíriques i que representa en mapes els resultats obtinguts sobre el terreny, l02019;autor caracteritza el tortosí d02019;aquesta comarca tenint en compte totes les localitats, cosa que fins ara no s02019;havia dut a terme. La descripció lingüística (fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic) és completada amb l02019;anàlisi d02019;algunes particularitats lingüístiques recollides. Però la pretensió del treball depassa la simple descripció. La voluntat d02019;acarar la llengua parlada amb la varietat estàndard té l02019;objectiu de mostrar fins a quin punt la parla col·loquial d02019;aquesta àrea geogràfica rep la influència de la varietat comuna i com aquest fet pot afectar l02019;evolució de la llengua del carrer. És per això que la fotografia que es proporciona del català del Baix Ebre està fonamentada en la parla d02019;informants de primera generació, que conserven encara els trets lingüístics més genuïns.
L02019;estudi reflexiona, a més, sobre la normativa, l02019;estàndard i els dialectes geogràfics, així com també sobre el procés d02019;estandardització de la llengua en relació amb la varietat tortosina. Gràcies a això, el lector s02019;adonarà que bona part del cabal lingüístic d02019;aquestes terres ja és tingut en compte per la normativa. Tanmateix, l02019;autor proposa de normativitzar alguns mots del seu subdialecte d02019;acord amb la justificació esgrimida, amb la finalitat d02019;enriquir i donar coherència a la varietat comuna posant en valor els trets de la varietat geogràfica pròpia.
