A través de nou documents relacionats directament amb l02019;eremita Ramon i d02019;un text hagiogràfic de la seva vida s02019;elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d02019;anacoretes dirigit per l02019;ermità Poblet i instal·lat en el territori que l02019;any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l02019;abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s02019;establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d02019;on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d02019;anacoretes, d02019;homes i de dones. L02019;any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l02019;eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l02019;abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l02019;any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l02019;orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d02019;aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.
