Els nostres avantpassats medievals no només es vestien per protegir-se de les inclemències del temps i de les mirades dels altres. La roba adquiria també una profunda dimensió simbòlica, emocional i estètica en les vides dels homes i dones dels segles medievals. La vestimenta assenyalava jerarquies i la pertinença a determinats grups socials o estaments. Ser home o dona, l edat o la condició personal de cadascú, especialmente en les dones,-infantes, donzelles, maridades, vídues, religioses- eren condicions vitals i socials que les vestidures s encarregaven de diferenciar. Als inicis del quart decenni del segle xiv s accentuen als territoris que avui coneixem com Europa unes transformacions vestimentàries amb noves formes que demandaven un complex i especialitzat patronatge.
