D’acord amb el diccionari, càstig és la «pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina». Però tots entenem el càstig així? Ha de comportar el càstig una imposició desagradable a l’individu que se n’ha fet mereixedor? Ha de ser proporcional? Què n’hi ha, de ressentiment, en la sanció? On queden la justícia i la venjança? Els personatges d’aquests relats voregen la ratlla que delimita la infracció, o bé actuant com a autoritat que sanciona, o bé suportant la càrrega de la pena que expiarà la falta comesa.
Un enamorat que pateix la indiferència de l’estimada, una mestressa de casa atrapada en la malaltia del marit, un escriptor que cerca l’oportunitat de publicar el seu primer llibre, un capellà a qui acaben de traslladar de parròquia o un tauró de les finances que sofreix un accident aeri, ens conviden a reflexionar sobre la justificació del càstig, fins i tot més enllà de les lleis humanes i divines.
