En diu Joan Martí i Castell al pròleg del llibre que "Vallverdú
és una observador a ull nu; ni té necessitat ni vol res que
s'interposi entre la seva més pregona humanitat i l'entorn
més proper i més llunyà que l'envolta. Per això és molt
encertat i té peculiar significat el títol que ha volgut donar
al conjunt variat de poemes que recull en aquesta obra. Un
poemari que avança amb sinceritat i pulcritut promeses amb
la capçalera epigràfica, gravada en pedra ferma, dedicada
a l'Antonieta: quatre versos d'art major, decasíl·labs i amb
rima assonant, on es mesclen la saviesa, l'esperança, l'atzar,
el pas dels segles, la pols dels difunts i l'oblit dels qui viuen. I
la nitidesa i la veracitat es van desenvolupant sense defallir ni
decebre mai, ni un instant ni un mot, al llarg de tot el llibre".