Artistes de renom, grans empresaris, l’alta burgesia, dignitats eclesiàstiques i càrrecs influents d’arreu tenien una cita anual, en un paratge privilegiat, considerat pels seus coetanis com un paradís terrenal.
A la serra de Cardó s’hi trobava un balneari. De fet, un dels més emblemàtics de Catalunya que va arribar a ser un referent obligat durant els noranta anys de la seva existència (1875-1965). El món dels antics balnearis ens evoca instintivament un passat de glamur. Una equiparació que ve donada per la vinculació a un ambient relaxat, amb bon servei i ofertes d’oci.
Avui el balneari de Cardó se’ns esvaeix com un somni, però fou una realitat plena de vida i d’emocions, una realitat del somni dels que el van construir i dels que el van gaudir. Nosaltres només podem recuperar-ne l’essència.
