En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escol - ta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».
La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què s’amaga darrere una oferta gens innocent.
La vigília és una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de l’ésser humà. És una història sobre el poder infinit de l’amor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat.
«És impossible destriar el que un escriu d’allò que un viu. Les parau - les es barregen amb els dies, i la línia difusa que separa el record del conte es confon. Diuen que, tard o d’hora, les lletres sempre acaben dictant sentència.
Jo hauria volgut viure dins de moltes històries que vaig escriure per a la ràdio, fins i tot d’adolescent hauria viscut en el vers d’algun poe - ma: aquella passió desaforada en una habitació petita però lluminosa a l’estiu, compartir una ampolla de vi i el dubte de si viure val la pena -ara que la inèrcia ha vençut al dubte-, tastar boques i cossos que se’m van escapar, conèixer gent i passar per dins seu (o que ells passessin per dins meu) sense fer-nos mal».
