El 25 d’agost de 1936, un mes després de l’inici de la guerra civil, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya endegava un ambiciós pla de fortificacions defensives a la rereguarda del front d’Aragó. En poc més d’un any, el Govern català va ser capaç de bastir una xarxa de punts fortificats, amb búnquers, trinxeres cobertes, posicions d’artilleria, dipòsits de munició… al llarg de tota la rereguarda del front aragonès, des de Broto, al Pirineu d’Osca, fins a Horta de Sant Joan, als Ports de Tortosa-Beseit.
La magnitud d’aquella empresa no va passar desapercebuda a l’enemic, que aviat va rebre informes dels seus agents sobre l’evolució de les obres i les seves característiques. Aquesta informació, sumada a l’esfondrament de les línies republicanes del front aragonès el març de 1938, que esdevingué una veritable desbandada, feu que la major part de la línia defensiva de l’eix Cinca-Algars no complís amb la funció per a la qual s’havia construït.
Vuit dècades després es conserven bona part del conjunt d’aquelles fortificacions, distribuïdes en quatre sectors: Boltaña, Montsó, Fraga i Gandesa. A partir d’aquests vestigis i de la documentació que es conserva als arxius militars es ressenyen les motivacions, els orígens i les vicissituds de la seva construcció, així com el valor estratègic de cadascuna de les posicions que la formaven.
