¿Quin lloc ocupen, en la vida humana, el bé, el plaer i la reflexió, i quina relació s’estableix entre ells? Aquestes són les qüestions centrals plantejades en aquest diàleg. Plató ens proporciona la imatge d’una persona que gaudeix, que pateix, que pensa, que emet o intenta emetre judicis, que té esperances o que resta en la desesperació, que es mira a si mateix i intenta trobar el seu lloc en el tot. El dibuix de l’ésser humà que emergeix d’aquest diàleg ens el situa entre el déu i la bèstia, entre l’espera i la immediatesa, entre el plaer i el dolor, entre una racionalitat còsmica, o di vina, i una racionalitat humana. El problema de l’elecció com una realitat indefugible, el fet d’haver de triar necessàriament quina és la millor manera d’orientar la pròpia vida se’ns presenta en forma de pregunta oberta. Una pregunta a la qual només el lector pot proporcionar una resposta.
