«Vicent és un bon coneixedor del Port, i una persona que sap adonar-se'n i valorar la bellesa de les coses. De les grans, de les que tenen nom i àmplia presència, com les roques de Benet. Però també, i molt particularment, de les més xicotetes, les que de vegades, tot i tindre-les a la vora, ens podrien arribar a passar del tot desapercebudes. Què sé jo? El brunzir d'un eixam d'abelles, cap al migdia, d'un dia clar i ras del mes de març. El voleguer de les alades i els aladons, als primers raigs de sol, després d'una bona assaonada, un matí fresc del mes d'octubre. O fernos adonar del xoquejar d'una merla per un ribàs entre les solrames d'un garrofer mig emboscades d'arítjols i d'edreres. O el xitejar d'un vol de tords acabats d'arribar de terres llunyanes acabussats a l'ullastrar i delerosos d'omplir- se el pap amb olivons. O els mateixos brins del safrà acabats d'esclatar, entre fenassos i esbarzers a la vora del marge. Vicent Pellicer és -a banda de la seua dedicació al món dels llibres- mestre i escriptor. Poeta, rapsode, fotògraf, i un atent observador de les múltiples manifestacions de la natura. I de tota la sorprenent diversitat, de les belleses, que ens ofereix el nostre món. Algunes de les coses que l'interessen no es troben a peu de carretera, ni a la vora dels camins, Vicent sap anar a cercar-les, allà on s'estan, ni que estiguin amagades, i hi dedica enormes dosis d'il·lusió i de treball. Voldria remarcar també, a més de l'esforç que hi esmerça, la seua constància a assolir els objectius que es proposa.» (Del pròleg de Manel Ollé i Albiol)