Encara hi hagi algú que pregunti quina relació hi ha entre un bisbe i la lluita contra tots els murs. La resposta és que, de fet, aquest lligam hi és, perquè es tracta d’un bisbe profeta. Segons l’Evangeli, el mateix Jesús afirma que l’autèntic pastor és aquell que obre les portes del tancat (de la cleda de les ovelles) i crida cadascuna pel seu nom, conduint-les cap enfora del tancat. Les fa sortir de la cleda i les mena en llibertat cap a on hi ha vida i aliment (Joan 10,1-10). Evidentment, aquesta paràbola del pastor i les seves ovelles, pròpia del món cultural de Jesús, ha de ser traduïda a una cultura que, amb tota raó, exigeix més horitzontalitat en la relació. En el Brasil actual, ramat d’ovelles recorda un grup de persones anònimes que van per la vida sense rumb. Ara bé, fins i tot en la comprensió clàssica de la paràbola, tal com Jesús, Pere també va assumir ser pastor d’un comunitat viva (el ramat), i no només un funcionari encarregat de la pleta. En fer el que Jesús feia, Pere Casaldàliga pot ser definit com «el bisbe contra tots els murs». Qui llegeixi aquest llibre entendrà perquè i com, durant tota la seva vida, ha lluitat contra els murs del latifundi i de la propietat privada. Això, especialment, en una realitat com la del Brasil, en què cinc persones concentren l’equivalent a la meitat de tota la població del país i la propietat de la terra segueix concentrada de manera escandalosa i criminal.
L’autora ens revela que el bisbe Pere Casaldàliga sempre ha fet això perquè, abans de tot i de manera simultània a les seves batalles socials, ha lluitat contra els murs interiors que el podien empresonar a si mateix. I més enllà de les tanques fetes amb filferro de pues dels latifundis, aquest germà profeta ha com-batut també els murs de la ignorància, de la repressió i les claus amagades de l’oblit. Ha fet tot el que podia per destruir les cadenes de les senzalas. Ha fet veure les marques tantes vegades xenòfobes que els imperis imposen. I, per ser coherent, mentre lluitava contra tots els murs socials, Pere també denunciava i mirava de fer caure els milenars murs dogmàtics i autocràtics bastits dins de la pròpia Església. Són els murs que separen clergues i laics, homes i dones, fidels i infidels. Contra ells, Pere i els seus companys i companyes de l’estimada Prelatura de São Félix do Araguaia segueixen construint fins avui una Església que neix del poble, per l’acció de l’Esperit, com profecia de comunió horitzontal, paràbola del projecte diví d’un món nou i reconciliat.
En aquest llibre, hi trobareu un capítol sobre cada un d’aquests punts. Si encara hi haguéssim d’afegir alguna cosa, seria per recordar que, fins avui, Pere aconsegueix transcendir fins i tot els límits del propi cos, cada cop més afeblit per la malaltia i l’edat. I la seva profecia ens convida a (re)descobrir la profecia que cada un/a de nosaltres rep de l’Esperit com a persona i com a comunitat. Que la puguem reviure.