"An Elemental Thing" és un text tan extraordinari com de difícil classificació. Alguns l'han volgut assaig formulat sota un paradigma formal i analític nou. Altres, una gemma o rellotge que reflectiria alhora el temps de l'Univers i el de les tribulacions humanes, la pulsió del seu batec i les seves formulacions plurals. I uns altres, encara, una celebració de la mortalitat sota forma de simfonia antropològica, en un rosari que, gra a gra, enfilalla, amb una molt alabada biografia de Mahoma, la crònica de com, a Nova Guinea, el poble kaluli cartografia el territori a partir del cant dels ocells; de la fi del món que els asteques conjuraven cada cinquanta-dos anys; del destí de divuit Changs a la Xina mil·lenària; de la sort dels primers vuit rinoceronts que van arribar a Europa, entre 1515 i 1799; de com parlà, al segle X, l'ase d'Abu Al-Anbas; o de la prevenció dels antics mandeus a les terres de Pèrsia, al segle XIII, envers la circumcisió. Un text on cada referència passa per estar acuradament documentada i ser tan verificable com ho és la força ordenadora de la poesia. "Sàhara: els peus dels camells deixen empremptes de lotus a la sorra".
