El Rilke que ens parla des d'aquestes pàgines de bell antuvi no sembla encaixar gaire amb el poeta abrandat de "Cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke", amb el literat solitari i hiperconscient de les "Cartes a un poeta jove", amb l'escriptor torturat d'"Els Quaderns de Malte Laurids Brigge" o amb l'excels versificador dels "Sonets a Orfeu" i les "Elegies de Duino", que són els llibres que més acollida han tingut entre nosaltres.
Però es tracta d'una impressió enganyosa: qui es deixi portar sense prejudicis per la proposta un punt enjogassada de l'autor, arribarà al final d'aquest llibre amb la sensació d'haver assistit a una de les representacions més agudes, profundes i poètiques de la condició humana, que, lluny de ser una obra menor, mereix ser considerada una de les fites creatives d'aquest autor sublim que va ser Rainer Maria Rilke. (De la presentació de Ramon Farrés)