El curs 1971-1972 s’iniciaven a la UAB els estudis de comunicació amb l’aleshores denominada Facultat de Ciències de la Informació. Aquest llibre és una crònica dels primers quinze anys (fins a 1985) d’aquesta facultat, precedida d’una referència als seus antecedents en les escoles de Periodisme creades en temps del franquisme.
En relació amb els antecedents, es descriu el funcionament d’aquelles escoles, l’oficial, dependent del Ministeri d’Informació, i les de l’Església (de l’Opus Dei i de l’Associació Catòlica de Propagandistes). Es fa una referència especial a les escoles amb seu a Barcelona, l’oficial, que va tenir dues etapes (1952-1962 i 1968-1975), i la de l’Església, acollida a Barcelona per la Institució Cultural del CIC (1964-1975), reconeguda com una iniciava democràtica en aquell difícil context.
La segona part del llibre, dedicada a l’etapa fundacional de l’actual Facultat de Ciències de la Comunicació, recupera la memòria del procés de la seva creació i del seu creixement. Aquesta part del llibre també inclou un capítol dedicat a la Facultat de Comunicació de la Universitat del País Basc, nascuda com a secció delegada de la UAB l’any 1977 i reconeguda com a facultat pròpia l’any 1981.
La creació de la nova facultat significava definir un model universitari per a la formació de professionals de la comunicació i també de capacitació de la recerca en un sector emergent a finals del segle XX. Per fer-ho, calia elaborar els primers plans d’estudis propis i també iniciar un pla de formació i consolidació del professorat, crear recursos acadèmics —com la Biblioteca de Comunicació i l’Hemeroteca—, instal·lar els primers laboratoris de premsa, radio i televisió, i endegar els primers projectes de recerca i les primeres publicacions especialitzades.
També significava dotar-se d’una forma de governança participativa, obrir-se a l’exterior iniciant els primers intercanvis acadèmics internacionals i participant en el debat públic sobre polítiques de comunicació i cultura.
Els primers anys que aquí es descriuen van establir les bases no solament de l’actual facultat a Bellaterra, que ara celebra 50 anys, sinó també d’uns estudis de comunicació que es van anar estenent, a partir de 1992, a altres universitats catalanes i van ampliar, així, uns camins oberts per la UAB.
