«La ciència com a vocació i professió» i «La política com a vocació i professió», recollides ací sota el títol conjunt de La ciència i la política, són dues conferències pronunciades per Max Weber davant els universitaris de Munic, i publicades l’any 1919. L’impacte sobre l’auditori va ser sensacional i des d’aleshores aquests dos textos han esdevingut un clàssic de referència, on es fa una anàlisi freda i alhora apassionada de la naturalesa i exigències altament diferenciades, i fins i tot antagòniques, de dues activitats humanes tan distants, però imbricades, com la ciència i la política. Tanmateix, en aquestes pàgines de Max Weber, de gran rigor analític i on abunda la informació concreta sobre l’organització del saber o sobre l’estructura i les formes de la política, hi trobem molt més. Contenen també un diagnòstic ple de lucidesa de l’Europa contemporània, dels seus dilemes i esquinçaments, una visió sense concessions de la institució universitària, una mirada descarnada a les realitats del poder i una conceptualització canònica dels tipus de dominació i de la relació entre ètica i política. Llegides al llarg de generacions, inspiració de debats teòrics i metodològics memorables, aquestes pàgines han esdevingut textos «filosòfics» clau per a la comprensió del pensament de Max Weber. Són com una síntesi extraordinàriament densa, riquíssima, de les línies mestres de la seua reflexió sobre la cultura occidental. L’interès que conserven per a nosaltres, europeus del segle XXI, va molt més enllà dels aspectes erudits. La vigència de l’aportació weberiana queda xifrada en la peremptorietat excitada i insoluble dels interrogants que ens planteja.
