El tombant dels segles XIX i XX va ser una època de gran efervescència cultural en ciutats com París, Londres i Barcelona. Un dels fenòmens que va arrelar en les capitals artístiques europees va ser el de les societats i grups formats per artistes, encara força desconegut. En aquest llibre es dibuixa la trajectòria de la Societat Artística i Literària de Catalunya, una entitat que va fundar-se l’any 1900 a la galeria Sala Parés de Barcelona, per iniciativa del mestre paisatgista Modest Urgell i seguit pels també pintors Lluís Graner i Enric Galwey. L’entitat va estar en actiu fins al 1935, fet que la diferenciava dels grups efímers que van sorgir en la mateixa època, i la seva projecció es basava en les exposicions que, amb gran èxit, celebrava a Barcelona i de forma excepcional a Madrid. La seva ambició i durada era més pròpia de les societats artístiques nascudes a Londres i París al segle XIX, i al llarg de la seva carrera va acollir un centenar de firmes, entre pintors i escultors, alguns dels quals gaudien de gran projecció internacional. Conèixer la Societat Artística i Literària és entendre una iniciativa de la vida artística de la capital catalana del 1900.