El magnífic recull d'articles que GAZIEL va publicar a La Vanguardia entre els anys 1922 i 1934 on explicava, amb una gran visió crítica, una realitat política que sorprenentment és ben pastada a l'actual.
«No busquemos, pues, ninguna explicación absurda a nuestro infortunio, ya que la única y principal es muy clara. Los culpables de cuanto le ocurre a Cataluña somos los catalanes. Los partidos que nos representaron, y nosotros que les indujimos a que lo hicieran tan mal. Y esto es todo. [...] Un día saldremos de este negro pozo en que caímos. Pero que, en adelante, nos sirva esta clara lección: solo podremos triunfar en España yendo todos los catalanes fuertemente unidos, como una irrompible falange, y además sólidamente abrazados con el mayor número posible de españoles hermanos».
Aquestes paraules que Gaziel va escriure el 21 de desembre de 1934 a La Vanguardia encara ressonen avui.
Pot ser que gairebé un segle després visquem amb la sensació ben viva que «tot s'ha perdut»?
Com diu Jordi Amat a la nota a l'edició, «Gaziel va seleccionar intencionadament uns articles i no pas uns altres pel seu contingut, perquè volia traçar una crònica, la seva, d'uns anys capitals de la política catalana i del moviment catalanista».
Us animem a recuperar-los i a llegir-los des de la distància dels anys amb la seguretat que bona part de les reflexions crítiques i lúcides d'Agustí Calvet ens donaran la clau per interpretar el nostre present i bastir-lo de nou.
PRÒLEG D'ENRIC JULIANA
EDICIÓ DE JORDI AMAT
