Es tracta d’un poemari de prosa poètica dividit en cinc parts. La prosa poètica no acostuma a dependre de la mètrica, que marcaria el vers, sinó de la capacitat de suggeriment de les paraules, la bellesa de les imatges i l'acumulació de metàfores i altres recursos literaris.
En aquest poemari, l’autor reflexiona, ironitza de vegades, sobre la contemporaneïtat i les seues derivades des d’una perspectiva crítica: les experiències vicàries, la hiperdigitalització de les nostres vides, de les nostres rutines o la superficialitat en què ha caigut la societat, són alguns dels temes que aborda el poemari.