A través de tres centenars de mapes, aquest atles s’encarrega de representar,
sistematitzar, catalogar i analitzar una gran quantitat de qüestions
lingüístiques que permeten de distingir els parlars de diferents zones i localitats
de la Vall d’Aran, i de conèixer a fons l’occità que s’hi parla. La cartografia
va acompanyada de comentaris explicatius on s’exposen en detall totes
aquelles variacions, així com l’origen etimològic de les formes i solucions
araneses o les correspondències en altres modalitats occitanes, en català, en
francès o fins i tot en altres llengües romàniques. Aquest volum és fruit d’una
recerca de més d’un quart de segle, que concentra un cúmul d’informacions
que provenen d’enquestes dialectològiques dutes a terme en gairebé una vintena
de localitats araneses i d’altres materials orals aplegats igualment sobre
el terreny. Organitza tota mena de dades que anteriorment havien donat lloc
a un centenar ben llarg de publicacions de tot tipus, però sobretot aborda
moltes altres qüestions que fins avui només havien estat descrites de manera
parcial o incompleta, amb l’objectiu de superar les aportacions precedents de
filòlegs com Joan Coromines, Jean Séguy o Antoni Griera i, alhora, de posar
la Vall d’Aran al mateix nivell que moltes altres comarques del Principat de
Catalunya, que disposen d’estudis de tipus geolingüístic o dialectològic i que,
contràriament al nostre cas, estan representades en una obra de referència
com l’Atles Lingüístic del Domini Català de Joan Veny i Lídia Pons.
La part cartogràfica constitueix el pinyol de l’atles i està formada per divuit
seccions, la major part de les quals reflecteixen famílies semàntiques, però
aquesta obra també reserva capítols específics a l’anàlisi de la fonètica i la
morfosintaxi de l’aranès. Inclou igualment un extens inventari de bibliografia
on s’apleguen més de quatre-cents títols i diversos índexs alfabètics de formes
i sintagmes destinats a facilitar l’accés a la informació recollida. Aquests
índexs sumen més de cinc mil ocurrències, amb termes i estructures utilitzats
en occità, català, francès o qualsevol altra llengua romànica, a més de llatí,
grec, varietats preromanes o germàniques. En definitiva, aquest atles pot ser
útil no només per als que tinguin interès a saber en què consisteixen les particularitats
de cada poble de la Vall d’Aran, sinó també per als especialistes,
perquè suposa un tombant categòric en l’estudi i el coneixement tant de l’occità
parlat en l’actual Catalunya administrativa com del conjunt del gascó.