L’anomenada Guerre d’Espagne pels francesos i la Guerra del Francès pels catalans és la clau d’entrada a Catalunya a un segle XIX marcat per revoltes i guerres civils.
L’espai temporal de recerca correspon a la campanya napoleònica per conquerir una part del territori català, l’anomenat Terres de l’Ebre, i que cal remarcar pel fet que a les acaballes de 1810 totes les mirades dels exèrcits enfrontats a Catalunya hi tenen la vista fixada. Demostrar que, a més dels atacs i de la presa de l’emblemàtica plaça de Tortosa, hi van passar molts altres fets a la resta de pobles i llocs d’aquest pessic de terra i, a la vegada, ressaltar el protagonisme del riu Ebre durant aquesta etapa de conquesta són pilars d’aquest estudi.
L’autor aplica sobre aquella guerra un recurs més aviat insòlit, la de fer història de casa nostra parlant dels altres. Això explica el perquè centra atenció preferent sobre la visió que en dona el francès intrús dels fets ocorreguts en aquesta àrea geogràfica.
Les principals columnes que sostenen aquest llibre són les inèdites ordres diàries emanades del quarter general de Suchet durant la seua estada al territori ebrenc, els expedients dels principals caps militars francesos que hi van ser i les memòries d’alguns soldats napoleònics que en parlen. Militars que trobem, abans o després, actuant en altres llocs de Catalunya (Lleida, Tarragona…) o fora d’ella (Saragossa, València...).
