A redós de les cartes del tarot de Marsella, aquests poemes es presenten com un joc en què l’atzar, o destí, inspiren cada paraula. En l’imaginari medieval el meravellós senyoreja i els arquetips es relacionen amb la cort occitana, on el foll, el joglar, l’enamorat, l’ermità o el diable troben recer i significats al costat d’animals, vegetals i els elements. Amb els sentits alerta i el sedàs de l’experiència, l’autora s’endinsa en el bosc del tarot, on interroga els arcans majors i genera noves visions i reinterpretacions de les cartes.
