Vivim en societats tan complexes que els protocols,
els processos d’automatització i els mecanismes
de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement; modulen
el nostre temps i saturen la nostra atenció.
El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits al poder de les grans infraestructures tecnològiques, competim en l’arena de les xarxes socials, assimilem tota mena de recursos en línia
i perdem la capacitat de pensar que una altra
realitat és possible. La imaginació i el desig han
quedat bandejades.
Ingrid Guardiola proposa nous relats que ens
permeten adquirir consciència política de la força
que té la màquina i el seu desplegament sistèmic.
Hem d’entendre’n l’entramat i coneixe’n els
efectes. Hem de ser capaços de mirar el món amb
els nostres propis ulls (fer-nos-en una imatge genuïna), de generar nous vincles entre nosaltres, fomentar
la mutualitat i tornar-nos a apropiar de la vida bona, lluny de la falsa llibertat que procura el fetitxisme tecnològic.