Parlar d?èxit o de fracàs escolar demana afrontar l?interrogant sobre quin model de societat ?o de ciutat- volem d?aquí quinze o vint anys. El fracàs escolar no és una quesito sectorial, no competéis només als professionals de l?educació. Tenim un model educatiu segmentat en tres terços: -Un terç dels alumnes que estan en condicions d?avançar amb èxit i arribar als estudis superior. És el terç d?excel.lència.
-Un terç intermedi de l?alumnat amb unes possibilitats d?accés als estudis superiors que van lligades a condicions més complexes: el model de política educativa, l?organització del seu centre escolar, l?oferta d?activitats complementàries al barri un viu?
-En l?altre extrem trobem el terç dels joves que no obtenen el graduat de secundària: els futurs ciutadans i ciutadanes amb baixa qualificació i, per tant, destinats a realitzar feines mal pagades, precàries.
El debat no està tant en si els alumnes han d?anar junt fins als setze anys o si s?han d?establir diferents itineraris en funció de les seves capacitats i interesaos, sinó en com podem trencar el model dels tres terços. Aquest llibre vol afrontar aquest debat i plantejar propostes. L?èxit escolar per a tothom és un repte ètic i padagògic, però també un comprimís de sostenibilitat social i productiva
