Una esplèndida recreació novel·lada de la vida de Guifré el Pilós, el forjador de CatalunyaGermana bessona de Lluïsa Forrellad, Francesca debuta als 81 anys amb una extraordinària novel·la sobre Guifré el Pilós, comte d'Urgell i Barcelona. «Va ser un home d'esperit. Va renovar, va repoblar, va enriquir la seva terra. Va restablir-hi el dret civil, va protegir-hi una cultura i un llenguatge. Va ser un home eminent que va fundar una pàtria.» Catalunya va néixer amb ell i la seva sang va traçar la nostra identitat. Aquesta és la primera novel·la sobre Guifré el Pilós.
Amb un ritme narratiu gairebé musical, i un llenguatge ric, molt ajustat a l'època i als personatges, Francesca Forrellad aconsegueix transportar-nos al segle IX, quan el nostre país era terra de frontera i musulmans i cristians se'n disputaven el domini.
La vostra sang recrea les batalles, les disputes pel poder, la vasta acció de govern de Guifré, i alhora dibuixa amb precisió la vida quotidiana d'artesans i servents, de senyors i clergues, de guerrers i musulmans.
Al llarg del llibre se succeeixen escenes esplèndides, com l'acte de donar nom, abans d'entrar en batalla, a tots els pagesos, boscaters, artesans... que formen l'exèrcit; o l'expedició a redescobrir la Muntanya de sal de Cardona, en un territori aleshores remot i despoblat; o la delicada relació amorosa de Guifré i Gineselda, en un món de guerres constants; o la brutalitat de Bernat de Gòtia per mal governar Barcelona; o l'extraordinària esplendor i sumptuositat de les assemblees reials...
És una novel·la amb un tremp literari molt notable, amb un ritme narratiu molt àgil, molt llegible malgrat ambientar-se en una època poc coneguda.
Una magistral reconstrucció de la Catalunya del segle IX es desplega davant nostre, amb tots els anhels i les incerteses de l'època.La vostra sang és fruit d'un estil literari molt treballat, personalíssim, que atrapa el lector en la seva cadència fins al clímax final. Resum argumentalLa novel·la arrenca amb Guifré, nomenat comte d'Urgell pel rei, entrant tot sol a la Seu d'Urgell per començar a governar aquelles terres dures i aïllades. Terres de frontera, pobres, castigades pels musulmans i cobejades per diverses faccions dels mateixos cristians. És l'any 870. Mentrestant, la ciutat de Barcelona viu sotmesa a la tirania cruel de Bernat de Gòtia.
Quan el rei Carles el Calb es troba en perill per una sublevació, Guifré viatja a Angers (França) i l'ajuda a imposar-se; però és ferit greument. En agraïment el rei el nomena comte de Barcelona i, tot mullant els dits en la ferida de Guifré, dibuixa quatre barres en el seu escut.
De tornada a la Seu d'Urgell, Guifré inicia la seva acció de govern: crea institucions i dóna veu al poble, construeix camins, organitza l'exèrcit, impulsa el repoblament de les terres despoblades (la vall de Lord, Osona...), lluita reiteradament contra els musulmans i en surt vencedor... Es casa amb Gineselda i té quatre fills. Amb la coronació del nou rei l'any 878, Guifré pren plena possessió de Barcelona.
Passats els anys l'obra de Guifré és clara i manifesta. Però els musulmans encerclen Barcelona, que en aquell moment precís no té exèrcits de defensa. Guifré surt sol a trobar el seu destí i s'enfronta a Llop ibn Muhammad, que el mata. El seu cos és traslladat, recorrent tot el país, al monestir de Ripoll, on encara reposa.
target="_blank">Reportatge al Magazine de La Vanguardia
target="_blank">Entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio
target="_blank">Notícia al TN de TV3
target="_blank">Francesca Forrellad al programa Sèniors de TV3
target="_blank">
COMPRA LA VOSTRA SANG EN E-BOOK
