En plena postguerra civil, moltes persones
d'Andalusia, arrapades a la misèria familiar, vingueren
a casa nostra amb la il·lusió de trobar tot allò que se'ls
negava a la seva terra. Moltes eren joves que per superar
aquella misèria familiar deixaven les seves llars a la recerca
d'una feina digna per poder viure. La protagonista
d'aquesta història hi va fer unes arrels fortes i tan pregones
com si hagués jurat que mai més no la desarrelarien
d'una terra que estimava.
Anselm Aguadé en aquesta novel·la biogràfica vol
rendir un homenatge a una dona plena de bondat, desarrelada
de la seva llar, quan encara era una adolescent.
Postrada en un llit d'hospital, desgranà la seva vida amb
humilitat. Amb aquella humilitat que només tenen les
bones persones.
