Ialo, la penúltima novel·la d’Elias Khoury, és abans que res un llibre sobre la construcció d’una identitat pròpia. El narrador, Ialo, empresonat i torturat, ha d’afrontar l’obligació d’escriure la seva vida de principi a fi. Ell no és un home dotat per a la paraula: tartamut quan era petit, fill de no se sap quin pare, criat en una llengua morta —el siríac del seu avi—, l’experiència de la guerra civil ha fragmentat del tot la seva personalitat. Ialo és incapaç de pensar: només sap percebre. Escriure, a la presó, esdevé per a ell l’ocasió d’inventar-se. "Un llibre punyent i d’una bellesa hipnòtica, sense ni una gota d’amargor. El lector sent al final del llibre que ha tingut una experiència no del tot comprensible, com si li hagués sortit al pas una cosa molt pura, una persona pura."
