Els sots feréstecs va ser publicada en volum el març de 1901. Ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: per una banda és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle, en els anys d’ascensió del catalanisme i, doncs, de defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ell mateix, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.
