«La tercera persona» és un enigma. El narrador, ingenu admirador del protagonista, intenta reconstruir-ne la trajectòria vital. Però s'adona que tot el que en coneix és parcial i enganyós. Tot i així, és per mitjà d'aquest narrador que haurem de treure l'entrellat d'una trama que combina misteri i fascinació. El protagonista, J., ¿és un geni o un ximple? ¿Un malalt d'amor o un egòlatra? ¿Un petitburgès lletraferit o un revolucionari? Un personatge desconcertant, polièdric, que lluita per assolir la immortalitat de la persona estimada. En la recerca d'aquest impossible, haurà d'enfrontar-se a un estrany enemic: qui sap si de carn i ossos o de la matèria dels immortals... «La tercera persona» inaugura brillantment un període de maduresa en l'obra d'Albert Mestres.
Albert Mestres
Nascut el 1960, ha publicat els llibres de poesia «O res» (1991), «A sac» (1999) i «Tres» (2001), les novel·les «Ales de cera» (1996) i «La ela de Milet» (1998). els reculls de contes «Vides de tants» (2000) i «El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave» (2000), el text dramàtic «La bufa» (1998) i les peces «Contes estigis» i «Peça cua per a l''Informe per a una acadèmia' de Kafka» (1999), i amb Mónica Piera «El moble a Catalunya. L'espai domèstic del gòtic al modernisme» (1999).
Ha estrenat l'òpera «La petita bufa» (1995). ña camtafaula «La llet del paradís» (1996) i l'acció poètica «Comèdia» (1998).
Ha traduït el marquès de Sade. Villiers de L'Isle-Adam, Marcial, Tommaso Landolfi, Charles Nodier, George Steiner, Fernando Pessoa i Alessandro Baricco.