En aquestes Vides imaginàries, Schwob posa un gra de sorra molt important en el venerable engranatge de la ficció. La separació entre el real i el fictici queda difuminada: on hi ha llenguatge hi ha relat, i on hi ha relat hi ha ficció, i , en conseqüència, el sentit del relat es mou en una deriva imprevisible. Relats que tant s’assemblen als de Borges, als de Calvino i als de tots els seus seguidors.
