Un dels punts de referència patrimonial de Catalunya és, no hi ha cap dubte, l'art romànic. Les circumstàncies històriques han fet, però, que molt pocs dels edificis d'aquell període hagin conservat llur decoració. De fet, va caler arribar fins al segle XIX per a què aquesta fos considerada i, doncs, recuperada. El procés no fou automàtic i s'ha perllongat fins els nostres dies, però no hi ha cap dubte que és fill d'aquell segle XIX i en conseqüència conservem el què i el com aquell segle va voler. Per sort o per desgràcia aquells orígens impregnen encara decisions actuals. Un cas paradigmàtic és el de la pintura mural, en part perduda i en part conservada, parcialment in situ i parcialment en museus o col·leccions privades. Una mena de collage invers que en complica notablement l'estudi, però sobretot el gaudi. Ars Picta estudia aquest patrimoni per comprendre'l i explicar-lo, l'única manera de poder-ne gaudir i fer que la gent en frueixi. S'interessa principalment per la pintura mural però també per aquella oculta en els llibres, la miniatura. N'estudia les interr5elacions, els contactes, les vinculacions i les influències i intenta explicar-ne els per què, els com, els qui i els quan. En la necessària confrontació intel·lectual va convidar tot un seguit de científics d'arreu d'Europa que van reunir-se a Barcelona -en el ja llunyà febrer de 2004- per abordar un dels aspectes essencials per a la comprensió d'aquesta decoració: els seus orígens. El llibre que teniu a les mans és fill d'aquella trobada científica i de les reflexions posteriors i inaugura una col·lecció, Ars Picta Temes, en què intentarem seguir publicant els fruits de les nostres reunions internacionals.