Un lloc de memòria és un espai o un monument dotat de capacitat commemorativa, al voltant del qual giren rituals civils de contingut polític. Memòria col·lectiva i coneixement històric són diferents i han de guardar la seva respectiva independència, però no són mútuament oposats. Com diu Marc Bloch, la memòria ens divideix i la història ens aplega. Avui, la memòria ja no es pot alimentar de mites i llegendes com en l'antigor. La vinculació amb la història es fa ineludible, però la memòria és diferent, està més lligada a les emocions, a la identitat i al compromís col·lectiu. L'historiador Albert Balcells passa revista als llocs de memòria dels catalans i posa especial atenció al monument barceloní a Rafael Casanova, al Fossar de les Moreres i a la Diada de l'Onze de Setembre. També analitza extensament la memòria problemàtica dels morts de guerra: des del record de la guerra contra l'ocupació napoleònica fins al de les víctimes de la repressió franquista. El Canigó i la seva flama, Ripoll, Montserrat, Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i l'estadi del Barça completen el panorama com a llocs de memòria, sense oblidar la senyera. Tanca l'obra una llarga i lúcida nota sobre l'actual política de memòria històrica al nostre país.