A partir de l'anàlisi detallada dels homes i dones que van esdevenir feixistes, aquest estudi presenta una nova teoria de la ideologia més inquietant del segle XX. El llibre aborda, en una nova perspectiva comparada, el cas dels sis països europeus on el feixisme va arribar a tenir una majo-r presència: Itàlia, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania i Espanya. Es tracta de l'anàlisi més àmplia i rigorosa sobre qui eren els feixistes, quines creences tenien i quines actuacions van portar a terme. El resultat és una original teorització del feixisme com la forma més extrema del nacionalisme d'estat, que va ser la ideologia política dominant del segle XX. Els feixistes afirmaven que una «nació orgànica» i un estat fort que estigués preparat per a l'ús de la violència podia superar els conflictes de classe i modernitzar la societat. El llibre suggereix que el feixisme va ser essencialment un producte de la situació europea posterior a la Primera Guerra Mundial i que és improbable que reaparega en la seua forma clàssica en el futur. No obstant això, en l'actualitat persisteixen elements de la seua ideologia que ressorgeixen en moltes parts del món.
