Tercer i últim volum de les memòries d'un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya. Si en el primer volum, La meva llibertat (2006) es tractava la seva vida, la humanitat, Catalunya i els altres països de parla catalana, el sexe i Déu; en el segon volum, La meva veritat (2008), parlava de la història, la moral, els valors, l'educació o la mort; en aquest tercer i últim Octavi Fullat reflexiona sobre la bellesa en la seva concepció artística i moral.
L'autor continua provocant al lector des de la intel·ligència mútua, amb el to del que sap que tanca el cercle de les seves memòria i es pot permetre estar per sobre en moltes coses.
OCTAVI FULLAT
Nascut al Baix Camp el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ja estat deixeble de Lévi Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d'Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya i dels Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.
És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, entre altres, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d'Occident (2001), El siglo posmoderno (1900-2001) i L'autèntic origen dels europeus (2005).
