Denúncia de la “violència urbana”, encerclament intensificat dels barris anomenats “sensibles”, repressió accentuada de la delinqüència juvenil i perseguiment dels sense sostre, toc de queda i “tolerància zero”, augment continuat de la població carcerària, control punitiu dels beneficiaris d’ajuts: per tot arreu a Europa es manifesta la temptació de recolzar-se en les institucions policíaques i penitenciàries per combatre els desordres derivats de la desocupació, la imposició del treball precari i les retallades de la protecció social. Aquesta obra assenyala el camí pel qual aquest nou “sentit comú” punitiu, elaborat als Estat Units per una xarxa de think tanks neoconservadors, s’ha internacionalitzat, a instàncies d’una ideologia econòmica neoliberal de la qual és l’expressió en matèria de justícia. El pas de l’Estat providència a l’Estat penitència anuncia la presència d’una nova forma de governar la misèria, que uneix la mà invisible del mercat del treball desqualificat i sense normes amb el braç fort d’un aparell penal agressiu i omnipresent. Els Estats Units han optat clarament per la criminalització de la misèria com a resposta davant la inseguretat salarial i social. Europa s’enfronta a un dilema històric entre la penalització de la pobresa i la creació d’un Estat social digne d’aquest nom.
