?Els moments inefables de l?ofici de narrador es multipliqun a mesura que s?hi penetra. I penetrar-hi practicant, narrar com es narra, condueix a dubtar que es pugui aprendre el narrar. Alesmores, amb el duote, arriba la certesa que, com segurament en tot, en narrativa hi ha un nombre finit d?elements comuns, objetivables; i d?altres, molts, potser no finits, de particulars, d?inefables. Ambdós necessaris, conjuntament suficients. Els elements comuns permeten la construcció de la carcassa que sostindrà, i on s?adaptarà, el text: inefable d?inefables. Els primers s?han intentat explicar aquí; dels darrers, se?n destaquen els més llampants de cada tema.
L?objectiu barrer del llibre és confesar algunes dèries personals recurrents sobre l?aprenentatge de l?escriptura, en general, i de la narrativa, en particular: una primera poètica, amb la gosadia de pretendre il.lusionar altres viatges particulars i inacabables cap a la prosa de ficció, una disciplina artística i prou.
