El diàleg epistolar entre Joaquim Molas i Joan Oliver arrenca el 9 d?octubre de 1959 i avança com una coreografia mitjançant el maneig d?alguns temes recurrents, com, per exemple, l?adaptació del Biompiani. Continua després del retorn de l?estada a Liverpool de Molas, on acaba de descobrir un dels ascendents del seu mètode crític, o del mètode que usà ben bé durant una dècada: la interpretació marxista de la història literària. A partir de 1963, però, el diàleg sembla que es redueix a un monòleg interpretat únicament per Oliver. Apareixen, de tota manera, la confidencialitat, el consell recíproc, les lectures o les estrenes teatrals i cinematogràfi ques. Sovintegen els silencis del catedràtic, els projectes compartits de muntar revistes que, ?sentimentalment il·lusos?, saben que d?antuvi seran prohibides. O bé aquelles qüestions més mundanes: el preu de la carn al mercat, l?estat de l?humor de viure i quantes monedes tenen tots dos intel·lectuals a la butxaca.
