Les comunitats religioses són el que són en funció de la qualitat o manca de qualitat de les seves transmissions. La profunda crisi que experimenten les religions constituïdes no és sinó una de les seqüeles més negatives de la seva incapacitat per establir corrents polifònics de comunicació i empatia entre els seus creients i, en definitiva, entre tots els éssers humans amb inquietuds espirituals. Qualsevol futur saludable i humanitzador de la religió, de la família, de la cultura i de les formes polítiques dependrà d'una manera directa de la salut de la paraula humana i de la seva oportuna contextualització comunicativa en cada aquí i ara.
Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d'acollida, en detriment de les tres estructures d'acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l'acceleració del tempo vital, l'erosió del sagrat i la revolució del creïble.
