Un llibre de poesia sobre l'experiència més dura, la del dolor
"El mes de maig de 1980 sortia al carrer el meu segon, i últim fins avui, llibre de poesia, Platges de temps. A partir d'aquest títol, i fins al que el lector té avui a les mans, el silenci."
"Lent, De plata pur s'ha anat gestant al llarg d'uns anys en què, més que donar continuïtat a una aventura poètica tot just començada, em preocupava trobar la 'veu' adequada, la veu que hauria de parlar des del poema, o, el que és igual, omplir d'uns altres continguts substancialment diferents el concepte 'experiència'. Es tractava, en definitiva, del replantejament d'una poètica. El llibre, així, ja no seria la reducció literària de vivències i records, la traducció d'una memòria, sinó el terreny on s'havia d'operar una experiència en certa manera religiosa: l'experiència poètica."
"He esperat que determinades experiències -bàsicament una experiència única, la més forta, la del dolor-, maduressin dintre meu per donar-los definitiva forma. Experiència, no sentiments (perquè els versos no són, com la gent es pensa, sentiments [...] són experiències?)."
