Àlbum d'Oblits, té un subtítol que ja ens revela la fragilitat
de la vida: La filera que ens mena vers el cingle. La
lleugeresa i l'essència de l'existir és omnipresent en tot
el poemari, però des d'un alegre pessimisme, o el que és
el mateix des d'un optimisme escèptic. La vida esdevé
un llarg viatge, un periple ple d'experiències convertides
en records que es sublimen amb la força de l'evocació i
de l'oblit. Els versos del poemari no són necessàriament
tristos i s'hi desprèn un gust pels petits plaers de la vida i
de l'amor, des d'una ànima mediterrània, epicúria, plena
de tendresa no mancada de petits tocs de sentit d'humor.
Això sí, des d'una filera que ens mena vers el cingle inexorable
i de la qual no en podem sortir perquè no som
immortals.
