La recerca de la identitat a través de múltiples vivències --el record, la reflexió sobre la mort, els fets quotidians a una ciutat i la mar, com a escenari permanent-- és la constant d'un enfillal on també reviuen alguns mites clàssics que conformen la nostra cultura comuna.
La memòria i la vida cada cop són més fragmentaries. La poesia, però, pot reconstruir una línia contínua imaginària amb els fragments dispersos d'allò que hem viscut: un enfillal de versos que adopten diferents registres. Poemes heterogenis que deixen traslluir-se a una veu de dona de vegades inocent, d'altres irònica i, fins i tot, sarcàstica, que no fa concessions a l'autoengany.