L?espai textual i referencial que planteja Josep Ribera en Voràgine es mou, conscientment, des de la subjectivitat individual més absoluta cap a la subjectivitat col·lectiva, amb la intenció de fer protagonista de la pròpia experiència tot l?univers discursiu en què viu el jo líric. El llibre s?articula en un preàmbul (?Judici inicial?) i quatre parts (?Devessalls de la memòria?, ?Contra l?amor?, ?Elegia infinita? i ?La consciència desfermada?) que guien el lector per la voràgine que traspuen uns poemes intensos, rics en citacions, en referències culturals o geogràfiques, i en un joc intertextual que pretén interrogar alhora la sensibilitat del lector i el seu coneixement enciclopèdic.
