Les pel·lícules de Pere Portabella s'allunyen dels corrents centrals del cinema i se situen en un territori més personal, però també més inaccessible. La seva poètica es fonamenta en les qualitats fotogràfiques de la imatge, el ritme del muntatge, els desplaçaments de la càmera, el treball amb el so i els acords gairebé musicals que la combinació d'aquests elements genera. Atent a les experiències més transgressores en altres activitats creatives, com l'art, la poesia o la música, el director expressa també la inquietud per fer coincidir la transformació del llenguatge cinematogràfic amb els canvis profunds en la societat. Aquest ha estat el camí seguit sense titubeigs pel cineasta des de No compteu amb els dits fins a Die Stille vor Bach, passant per Miró l'altre, Vampir/Cuadecuc o Umbracle. El llibre fa un recorregut per la seva vida i obra, sense oblidar la labor duta a terme com a productor ni el compromís amb la política.
