Aquest llibre és un epistolari fins ara inèdit escrit durant
la Guerra Civil per un matrimoni jove. El juliol de 1938,
ell, Esteve Mas, és cridat a incorporar-se a l'exèrcit republicà.
Ella, Paquita Anglada, es queda a casa, a Terrassa i,
com tants d'altres, malda per tirar endavant. Tenen una
filla de 3 anys i una altra en camí, que naixerà mentre ell
és al front dels Pirineus.
Les cartes d'Esteve reflecteixen la tràgica realitat de la
guerra: els bombardeigs, la destrucció, la mort, les penúries
materials, la solitud, la incertesa en el futur, la
construcció de parapets, la relació amb els pagesos de
les contrades... Les cartes de la Paquita expliquen la vida
d'una ciutat trasbalsada per la violència i que passa gana.
També evidencien la por i la força d'una mare jove per
vèncer les difi cultats, el funcionament del subministrament
d'aliments i de productes bàsics, l'abús i l'especulació
de preus, el sistema dels menjadors populars... Un
dels productes més preuats pels soldats era el tabac que
algunes famílies els n'enviaven al front. Per assegurar que
li arribaria la mercaderia, en algunes cartes la Paquita
especifica per escrit "En aquesta carta hi ha tabac".
El gener de 1939 l'Esteve és fet presoner per les tropes
franquistes i destinat a un camp de concentració de Galícia.
D'allí, segons testimoni de la filla gran, torna molt
malalt i mor, a casa, al cap de poc temps, el 1940.
La investigació i publicació d'En aquesta carta hi ha tabac,
amb l'assessorament del Centre d'Estudis Històrics de
Terrassa, ha merescut el suport del Memorial Democràtic
del Govern de la Generalitat de Catalunya.
