Tot i que el meu veritable nom és Johannes Gensfleisch zur Laden, tothom em coneix com Johannes Gutenberg, i és que gensfleisch significa «carn d?oca», i prou problemes trobaria ja a la vida per haver d?entomar, a més, les burles a causa del meu nom. Però us vull explicar sobretot una cosa que em va passar una vegada i que seria decisiva en la meva existència.Quan encara era un noi, i mentre feia un curt viatge anant cap a una ciutat, em va atrapar un altre jove que també es dirigia a aquell lloc. Un xic esvalotat i xerraire, em va explicar que anava a veure la seva estimada, una dona bonica de qui estava profundament enamorat. Al principi no li vaig fer gaire cas, però després vaig acabar parlant amb ell. Em va comentar que, sovint, a tot arreu per on passava, gravava en un arbre una H, la inicial de Hilda, la seva passió. Una vegada es va desprendre l?escorça sobre la qual havia gravat la H, de manera que la va guardar en un tros de pergamí que duia. I va quedar d?allò més sorprès quan, en desembolicar-la l?endemà, potser a causa de la humitat de l?escorça, la H s?havia reproduït al pergamí.Em vaig acomiadar del jove, de moment sense donar cap importància a l?anècdota que m?havia explicat. Però més endavant, d?aquell episodi de la H, unit al que vaig aprendre sobre el gravat de la fusta, va sorgir-ne una idea sensacional...
