El recull que ara teniu a les mans és fruit de les composicions escrites entre l’abril de 2016 i el desembre de 2017 i que han merescut, a judici de diferents jurats, diversos reconeixements. Són vuit composicions. Quatre d’individuals: Darrere les veus del silenci, Instants, Quan tot just claregi i Particular silenci. I quatre reculls: Entre marges, Tard o d’hora, Mar d’absències i El joc de te. En total, són setanta-quatre poemes i gairebé mil versos, amb una característica comuna: cap dels poemes interns porta títol, formant entre ells una unió, lligada, diguem-ho així, per l’encapçalament de cada composició. Amb un nexe comú a través del temps, dels instants i dels records, anant del passat al present i del futur al passat, viatjant pels paisatges interiors i exteriors, l’autor descabdella sensacions i pensaments amb el rerefons de la nit i el mar, del silenci i la paraula…
I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s’ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.
