Des de fa pocs anys el fenomen de la soledat no desitjada ha entrat en l?agenda pública. Un fenomen que, en termes polítics i socials és nou. Anteriorment, era una qüestió que restava únicament en el marc de la privacitat individual i no tenia solució, era una condemna que es vivia des de l?ostracisme, l?aïllament, i que només se superava si es disposava de les capacitats individuals i la xarxa social per poder-hi fer front. Ha calgut, doncs, en primer lloc, estudiar en profunditat la soledat, desgranar-la i analitzar-la per tal de construir una nova orientació a les polítiques de promoció de les persones que hi doni resposta, i amb especial cura en el cas de la soledat a les grans ciutats. El camí ja ha començat, però resta molt treball encara per construir una veritable política pública de socialització de les persones que erradiqui el sentiment de soledat no desitjada d?arrel, entomant el focus d?allò que genera aïllament. El CACS (Consell Assessor Científic contra la Soledat), impulsat per l?Ajuntament de Barcelona, ha estat una magnífica eina de reflexió i diagnosi que ha permès desgranar la soleda
